Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 4.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seus superiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

Torna el «petit príncep de la novel·la negra, el nen consentit de la indústria literària» (GQ), ara també com a protagonista: el nou thriller de Joël Dicker és la seva novel·la més personal.

Més de 8.000.000 de lectors són
#AddictesaDicker

Guanyador del Premi Goncourt des Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

Una nit de desembre, un cadàver reposa al terra de l'habitació 622 del Palace de Verbier, un hotel de luxe situat als Alps suïssos. La investigació policial no es tancarà mai i el pas del temps farà que moltes persones oblidin el que va passar. Alguns anys després, a principis de l'estiu, l'escriptor Joël Dicker arriba a l'hotel per passar-hi les vacances i recuperar-se d'una ruptura sentimental. Poc s'imagina que acabarà investigant l'antic crim que amaga l'habitació del costat de la seva. I no ho farà tot sol: la Scarlett, la bella hoste aspirant a novel·lista de l'habitació contigua, l'acompanyarà en aquesta recerca mentre, al seu torn, intentarà descobrir la clau per escriure un bon llibre.

¿Què va passar a l'habitació 622 del Palace de Verbier? És la gran pregunta d'aquest thriller diabòlic, construït amb la precisió d'un rellotge suís. Joël Dicker ens porta per fi al seu país natal per narrar-nos una investigació policial en què es barregen un triangle amorós, jocs de poder, traïcions i rancúnies en una Suïssa no tan tranquil·la com semblava, on la veritat és molt diferent de tot el que hagueu pogut imaginar.

La crítica ha dit...

«Una veu napoleònica que no escriu, sinó que boxeja.»

Laura Fernández, El Cultural d'El Mundo

«El seu secret: l'elaboració de trames que creen addicció i que s'allunyen del best-seller convencional. [...] Un creador hàbil d'ambients i d'intrigues vertiginosos, amb constants girs i en què no hi ha ni un sol minut per al descans.»

Beatriz Martínez, El Periódico de Catalunya

«Compte: estigueu preparats, que l'efecte Dicker també us pot atrapar a vosaltres, lectors poc amants dels best-seller, i ho farà per sempre.»

Susana Santaolalla, El Ojo Crítico

«Un fenomen planetari.»

Babelia

«L'irritant jove prodigi.»

The New York Times

«Un talent innat per explicar històries.»

Daniel Fopiani, Zenda

«El petit príncep de la novel·la negra [...]. El nen consentit de la indústria literària, el tipus amb bona presència que estava destinat a revolucionar el thriller contemporani.»

Jesús Merino López, GQ

Joël Dicker rescata a El llibre dels Baltimore a Marcus Goldman, protagonista de la seva gran novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Fins al dia del Drama hi havia dues famílies Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l'estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més.

Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d'infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells.

Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: ¿què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?

Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Mundo

«Joël Dicker és un gran constructor d'històries on el lector queda atrapat. Un cop s'agafa no es pot deixar anar i es llegeix en un no res.»
Yolanda Aguilar, La Finestra Digital

«L'autor suís ha escrit una novel·la diferent al seu gran èxit anterior, però en conserva l'esperit: llenguatge precís, paraules que es fan entenedores sense navegar en tòpics, trames contagioses que creen una addicció. El llibre dels Baltimore té una narrativa que es fa gran a través dels personatges, de l'embolcall de la història, de la senzillesa de saber que conté una part del batec de la vida, amb una emoció que ens recorre, de principi a fi.»
Esteve Plantada, Nació Digital

«Dicker t'atrapa, encara que t'hi resisteixis. Continuaràs fins al final i quan acabis el llibre inevitablement enyoraràs els personatges.»
Assumpció Maresma, Vilaweb

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Eward Hopper i el seu traç elegant.»
Ramon Ventura, El Periódico

«A través de señas características de su escritura, como los continuos saltos en el tiempo, los bruscos e inesperados giros argumentales y el mantenimiento de una tensión narrativa más que palpable, Dicker monta una historia cuyo punto central (el Drama) desconocemos en importancia y contenido, pero sobre el que gravita todo el peso del relato, que se convierte en una búsqueda de la verdad de impresionante ritmo narrativo.»
Andrés Seoane, El Cultural de El Mundo

El primer thriller del fenómeno mundial autor de La verdad sobre el caso Harry Quebert y El libro de los Baltimore. Un relato con el que desconcertó al jurado de un concurso de literatura juvenil.

A los diecinueve años Joël Dicker se presentó a un concurso literario juvenil con su relato largo El tigre. Más tarde, la presidenta del jurado le confesaría que lo habían desestimado porque no parecía creíble que una persona tan joven lo hubiera escrito. Ocho años después, Dicker obtuvo el Gran Premio de la Academia Francesa y el Premio Goncourt des Lycéens con La verdad sobre el caso Harry Quebert, que se convirtió en un fenómeno literario.

En este primer gran relato, deudor de sus admirados clásicos rusos y anglosajones, Dicker se enfrenta ya a sus temas preferidos (dilemas existenciales, las grandes preguntas, la violencia y la posibilidad de redención) y demuestra su extraordinaria capacidad de atraparnos con una historia poderosa y unos personajes que se graban a fuego.

La crítica ha dicho sobre La verdad sobre el caso Harry Quebert...
«¿Hasta qué punto logra desconcertar, intrigar, jugar contigo, y te marea, te vuelve loco hasta que ya no sabes qué pensar cuando saltas de una hoja a otra sin solución de continuidad?»
Jesús Ruiz Mantilla, El País Semanal

«Llega el fenómeno Dicker... El sucesor de Stieg Larsson y E.L. James... Entretenimiento en vena... Un "vuelapáginas" que será la novela del verano... Terriblemente adictivo.»
Antonio Lozano, La Vanguardia

«Esta novela se aplaudirá y estudiará en los talleres de escritura. Un thriller modélico, con la solvencia de Larsson... Lea este libro.»
Enrique de Hériz, El Periódico de Cataluña

Y sobre El Libro de los Baltimore...
«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Cultural de El Mundo

Addictes a Dicker: un estoig amb dues apassionants novel·les de misteri.

Aquest estoig conté:

La veritat sobre el cas Harry Quebert: un fenomen editorial amb més de 15 milions de lectors. En aquesta incomparable historia policíaca, en Marcus Goldman, un jove escriptor, visita en Harry Quebert, el seu mentor. Allí descobreix que aquest va mantenir una relació secreta amb la Nola Kellergan, víctima d'un assassinat que ha sacsejat la petita comunitat de New Hampshire. I és així, amb el seu mentor a la presó acusat d'assassí, com en Marcus comença la seva pròpia investigació per escriure un llibre sobre el cas. Però en intentar demostrar la innocència d'en Harry, una trama de secrets surt a la llum... La veritat només és revelada al final d'un llarg, intricat i apassionant recorregut.

El llibre dels Baltimore. Abans que succeís el Drama existien dues famílies Goldman: els de Baltimore i els de Montclair. Els Montclair, la branca a la que pertany en Marcus Goldman, autor de La veritat sobre el cas Harry Quebert, és una família de classe mitjana que viu en una petita casa, a l'estat de Nova Jersey. Els Baltimore, adinerats i a qui la sort sempre havia somrigut, habitaven una luxosa mansió en un barri d'alta societat. Vuit anys després del Drama, en Marcus col·loca el passat sota una lupa i busca la veritat sobre la decadència d'aquesta altra família. I és que amb el pas dels anys i a mesura que el Drama s'anava gestant, la brillant pàtina dels Baltimore també s'anava apagant. Fins que un dia tot va canviar per sempre més.

La crítica diu...
«El furor despertat pel joveníssim Dicker i la seva novela magistral és un furor real: estem davant del gran thriller que tothom esperava des de Millenium de Larsson, davant d'una veu napoleònica, que no escriu, boxeja».
Laura Fernández, El cultural de El Mundo

«Una estructuració digna d'una sèrie televisiva que aconsegueix que cada capítol presenti per si sol un elevat arc de tensió que empeny a continuar devorant pàgines... Tot el que hi passa és emocionant, cautivador i, a estones, fins i tot commovedor».
Matías Stuber, Bellver (suplement cultural del Diario de Mallorca)

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Edward Hopper i el seu traç elegant».
Ramón Ventura, El Periódico de Catalunya

«Hi ha quelcom de fantàstic en la precisió cinematogràfica amb què el narrador, el jove Marcus Goldman, transcriu el que va passar fa 33 anys... La novel·la de Joël Dicker pertany a aquell tipus de literatura que genera més literatura, és a dir, que convida a seguir inventant novel·les».
Justo Navarro, Babelia

Torna el «petit príncep de la novel·la negra, el nen consentit de la indústria literària» (GQ), ara també com a protagonista: el nou thriller de Joël Dicker és la seva novel·la més personal.

Més de 8.000.000 de lectors són
#AddictesaDicker

Guanyador del Premi Goncourt des Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

Una nit de desembre, un cadàver reposa al terra de l'habitació 622 del Palace de Verbier, un hotel de luxe situat als Alps suïssos. La investigació policial no es tancarà mai i el pas del temps farà que moltes persones oblidin el que va passar. Alguns anys després, a principis de l'estiu, l'escriptor Joël Dicker arriba a l'hotel per passar-hi les vacances i recuperar-se d'una ruptura sentimental. Poc s'imagina que acabarà investigant l'antic crim que amaga l'habitació del costat de la seva. I no ho farà tot sol: la Scarlett, la bella hoste aspirant a novel·lista de l'habitació contigua, l'acompanyarà en aquesta recerca mentre, al seu torn, intentarà descobrir la clau per escriure un bon llibre.

¿Què va passar a l'habitació 622 del Palace de Verbier? És la gran pregunta d'aquest thriller diabòlic, construït amb la precisió d'un rellotge suís. Joël Dicker ens porta per fi al seu país natal per narrar-nos una investigació policial en què es barregen un triangle amorós, jocs de poder, traïcions i rancúnies en una Suïssa no tan tranquil·la com semblava, on la veritat és molt diferent de tot el que hagueu pogut imaginar.

La crítica ha dit...
«Una veu napoleònica que no escriu, sinó que boxeja.»
Laura Fernández, El Cultural d'El Mundo

«El seu secret: l'elaboració de trames que creen addicció i que s'allunyen del best-seller convencional. [...] Un creador hàbil d'ambients i d'intrigues vertiginosos, amb constants girs i en què no hi ha ni un sol minut per al descans.»
Beatriz Martínez, El Periódico de Catalunya

«Compte: estigueu preparats, que l'efecte Dicker també us pot atrapar a vosaltres, lectors poc amants dels best-seller, i ho farà per sempre.»
Susana Santaolalla, El Ojo Crítico

«Un fenomen planetari.»
Babelia

«L'irritant jove prodigi.»
The New York Times

«Un talent innat per explicar històries.»
Daniel Fopiani, Zenda

«El petit príncep de la novel·la negra [...]. El nen consentit de la indústria literària, el tipus amb bona presència que estava destinat a revolucionar el thriller contemporani.»
Jesús Merino López, GQ